Després d'un any de recerca entomològica, Gràcia Territori Sonor ha pogut establir una primera topologia de signes volàtils, rizomes ocults i petjades només visibles per aquells que tenen tant el cap als núvols com els peus a la terra. Marabunta neix com un dispositiu de reflexió sobre les arts del temps a Catalunya, i això implica diversos temps i diverses arts. Temps presents, temps pretesament enterrats, temps alternatius i d'altres als que encara no ha estat possible otorgar una denominació específica (com es qualifica la temporalitat d'un micel·li? O la de l'extinció de les espècies? O fins i tot la de les perifèries barcelonines?). Arts com la pertorbació improvisada de l'aire, la pertorbació premeditada de les consciències, la insensata del llenguatge o la pertorbació feréstega del centralisme cultural.
Marabunta no és una revista, ni un anuari, ni un llibre, per bé que travessa aquestes encarcarades nocions i moltes d'altres, construeix passos subterranis i dibuixa inopinades constel·lacions. El seu esforç té a veure amb la perseverança spinozista, la del filòsof cristaller i rellotger, i també amb la perseverança nietzscheana, que és la del nen ballarí i la del martell piló. Ben aviat podreu notar-ne les vibracions a la pell de les gemes i de l'ànima, que no tota permet d'encabir-se a un plató televisiu.
